LA RIBALERA

     És dissabte a la tarda i estic anant cap a Llavorsí amb en Carles Raïmat per quedar-nos a dormir, el cas és que l'endemà tenim una cursa a la localitat de Tírvia i comença molt d'hora, a les 07:00 hores del matí, i per no haver-nos de llevar molt aviat hem decidit anar-hi a dormir el dia abans. Només arribar a Llavorsí, busquem l'hotel i ens adonem que el tenim al costat del riu i precisament el riu no es que estigui molt calmat, el primer que pensem és que està a punt de desbordar-se i ens fa l'efecte que són en zona inundable, reflexió: serà molt que demà no puguem marxar a la cursa. 

     Ja és hora de sopar, ho fem al mateix hotel, ens donen una bona amanida i un bon plat de pasta, un cop hem acabat pugem a l'habitació per preparar-nos les coses per demà i ens posem a dormir.

     L'endemà al matí em llevo a les 05:30 hores, dutxa ràpida i esmorzo un entrepà i un suc que m'han fet a l'hotel. A les sis marxem cap a Tírvia per anar a buscar el dorsal i començar-nos a preparar, el de sempre, les fregues a les cames, el cafè al bar del poble, una mica de calentament i cap al control de sortida. Allí em trobo en Joan Falcó, ell també s'ha aficionat a això de fer curses de muntanya, ens saludem i fem petar una estona la xerrada mentre ens esperem que donin la sortida, quan ja han fet el petit brifing, ens fan quatre fotos de tots i acte seguit ens donen la sortida.

     La cursa de La Ribalera és una cursa d'alta muntanya que té 38kms i un desnivell positiu de 2.800 metres, o sigui que la sortida ja és en pujada, tots sortim bastant tranquils, excepte els primers clar, al cap de poc ja entrem en un sender per dins el bosc fins arribar al cap d'uns tres quilòmetres al primer avituallament, no hem pujat gaire encara però la cosa ja es va enfilant, el següent avituallament el tenim al quilòmetre cinc, aquests dos només són líquids, el següent serà sòlid, és al quilometre nou i allí ja portem vora mil metres de desnivell, encara només estem passant per prats i corriols de molt bon transitar, però a partir d'allí el camí ja es comença a enfilar de valent per arribar al coll de Màniga, és el primer coll que hem de superar per arribar fins al primer dels tres cims que coronarem, les vistes són precioses per ho són més a dalt el cim, valoreu vosaltres mateixos...

                                         Pic de Màniga (2.515 mts)

      Sóc dalt al pic de Màniga a 2.515 metres, ja des d'allí es pot contemplar el majestuós pic de Salòria, però primer he de baixar fins al coll de Covil i desprès pujar al pic de Covil, de 2.545 metres, les pujades i baixades són molt dures així que m'ho agafo amb molta calma i vaig pujant a poc a poc, a més, crec que estic acusant la falta d'oxigen que hi ha en aquesta altitud i això fa que em senti més cansat, tot i així encara em queda encarar el coll més difícil de pujar per arribar al sostre de la cursa, el Salòria. 

     En arribar al pic de Covil ja es comença a veure més clar pel coll que hauré de passar per arribar fins al pic de  Salòria i la veritat és que fa esgarrifar una mica, però ja hi estem posats i això faré, el primer que faig és fer unes fotos de rigor per immortal·litzar els paisatges que hi ha i acte seguit continuo la marxa sense entretindre'm gaire, aquí en teniu un petit resum.

                                         Pic de Covil (2.545 mts)

                                                    Pic de Salòria (2.789 mts)

La pujada fins al Salòria es fa per la cresta que es veu al davant de la imatge, és una aresta molt bruta, desdibuixada i sobretot molt dreta, en algun moment he hagut de posar les mans al terra per ajudar-me, s'ha fet molt llarga però al final he arribat i aquí en teniu la prova.

     Un cop arribo a dalt hi ha un avituallament líquid per agafar forces per la baixada que es pressuposa que serà igual de dura, es baixa per l'altre costat resseguint la carena, és una carena molt dreta a banda i banda i a estones hem de passar per la neu, encara en queda molta per allà dalt, fins que al final baixem per una canal encara més dreta però amb una caminet marcat que ens porta fins al següent avituallament que és a les Bordes de Conflent, en aquell punt ja portem vint-i-dos quilòmetres i el tram més dur de la cursa ja l'hem superat, o almenys això sembla, perquè des d'allí ens toca enfilar uns prats per arribar fins a un altre coll, el de la Font Negra, situat a 2.330 metres.

     En aquells prats em trobo amb molts cavalls i moltes vaques pasturant per allí però jo no puc perdre gaire el temps, el sol ja apreta de debò i la pujada s'està fent llarga, només tinc ganes d'arribar a dalt de la Font Negra perquè la gent dels avituallaments diuen que a partir d'allí tot és baixada, i la veritat és que això espero trobar-me perquè ja vaig just de forces, aquells colls tan durs i les baixades tant tècniques m'han esgotat bastant.

     Per fi arribo a dalt i allí m'espera un altre avituallament, em confirmen el que volia sentir, a partir d'ara ja només queda baixada, em poso a córrer i m'endinso dins el bosc, és una baixada molt bonica i també molt corredora, no és gaire tècnica i això fa que vagi perdent desnivell d'una forma considerable fins arribar a l'avituallament de Coll de So, ja portem trenta un quilòmetres i ja en falta pocs per acabar, continua la baixada, ara una mica més pronunciada que abans, arribo al poble de Farrera on hi trobo un altre avituallament, allí m'esperonen i em diuen que això ja està fet, que ja falta molt poc per arribar a Tírvia, només em falten quatre quilòmetres, aquests són per un corriol fins a arribar a un riu que constantment el vaig creuant i seguint durant una estona, passo per un altre avituallament situat a dos quilòmetres de l'arribada, en aquest ja no paro perquè només tinc ganes d'arribar i la veritat és que no em fa falta.

     Ja sento les veus de la gent que hi ha al poble però el recorregut encara em guarda una sorpresa inesperada, és una pujadeta que hi ha al final per arribar al poble, això si que no m'ho esperava, entro al poble i ja se'm dibuixa el somriure a la cara al veure tota la gent que hi ha a la plaça, és un ambient que s'ha de viure.

     Voldria destacar la feina feta per l'organització d'aquesta cursa, és la cursa que he trobat més ben senyalitzada i més ben organitzada de totes les que he assistit, i no són poques, als avituallaments no hi faltava de res, el recorregut estava molt senyalitzat, en la pujada al Salòria, fins i tot et marcaven per on havies de passar, aixecaves la vista i sempre veies com a mínim dues o tres marques, fantàstic.

     Per acabar només em falta dir que és una cursa, segons el meu criteri, molt dura però que les vistes que un té des d'allà dalt valen la pena de suportar la duresa, si puc, l'any vinent repetiré.

     Per cert, l'he acabada amb un temps de 7 hores i 23 minuts.

     Salut i muntanya!!!!

Track La Ribalera 38 kms

TRAIL VALL D'AGER

El diumenge 2 de juny a la localitat d'Àger es va celebrar el primer trail vall d'Àger, organitzat per l'associació esportiva EKKE de Lleida. Aquest trail consta de 35 quilòmetres i un desnivell positiu de 2500 metres, (més endavant ja desmentiré el desnivell), i com no podia ser d'una altra manera, per la proximitat i la bellesa del paisatge jo hi vaig participar.

La sortida era a les 08:30 hores de matí, però primer calia fer els passos de rigor, anar a buscar la bossa del corredor, agafar el dorsal, emprovar-se la samarreta d'obsequi i llavors un bon cafè i cap al cotxe a preparar-se.

Un cop al cotxe i mentre em preparava em vaig començar a trobar a molta gent coneguda, en Joan Carles Grau, Paco Garcia, Jordi Martínez, Sandra Romero, Ruben Garcia, Gerard Plaza, etc., és el que té córrer a prop de casa, que tots més o menys ja ens coneixem. Em vaig posar el dorsal al portadorsal i em vaig fer una  frega a les cames amb una crema refrescant per calmar la mica d'estrebada que tenia al múscul isquiotibial de la cama esquerra. Ja preparat i després de fer quatre estiraments vaig anar cap al control de sortida, ja faltava poc per donar-la i un cop a dins, i abans de fer el brifing, es va guardar un minut de silenci en honor a Juanjo Garra, que recentment ens ha deixat, després, fort aplaudiment per recordar-lo i acte seguit va començar el brifing, va consistir en explicar-nos a tots els corredors com seria el que aniríem trobant durant el recorregut, dificultats, tipus de terreny, etc.

Gairebé a les 08:35 hores es donava la sortida amb el so d'un petard i tots vam sortir disparats i corrent per poder agafar la posició el més aviat possible, els primers van sortir volant i no els vaig ni veure.

El recorregut primer donava un tomb per carrerets de la població fins anar a cap a la via romana que puja fins dalt al port d'Àger, uns 600 metres de desnivell positiu en una distància de 5 quilòmetres, a dalt a l'aparcament del port hi havia el primer avituallament líquid, got de Coca-Cola de rigor i a seguir endavant, llavors s'anava una estona per pista i una estona per corriol una mica desdibuixat per anar perdent desnivell i arribar passats cinc quilòmetres més a La Règola, següent avituallament, líquid i sòlid en aquest cas, vaig sortir de La Règola per una pista que al cap de pocs metres ja s'acabava per tornar a agafar un seguit de corriols amb pujades i baixades molt boniques i alhora poc tècnics, allí si que podia fer més via i anar corrent tota l'estona, fins arribar a un petit riu que s'havia de creuar i un túnel de vegetació per al final sortir a la carretera, només l'havíem de creuar i continuar pel corriol de l'altre costat, en sortir a la pista que ja donava a l'Ametlla del Montsec em vaig saltar la desviació i vaig haver de recular uns cinc-cents metres per tornar al corriol que finalment si que portava a la població, allí, següent avituallament per reposar forces per afrontar el tram més dur de la cursa, era un tram curt però intens, 6 quilòmetres i 1200 metres de desnivell positiu que ens durien fins a la part més alta del Montsec d'Ares (1630 metres).

La pujada va ser molt dura, perquè negar-ho, el sol ja apretava de valent i gairebé no ens tocava l'ombra, ens vam ajuntar un grupet i anàvem pujant poc a poc i amb molta calma, quan ja faltava poc vam sortir a una pista, allí hi havia un altre avituallament per encarar l'últim tram de la pujada que ens van dir que era d'una tres-cents metres, en aquell petit tram que faltava per arribar a dalt hi va haver moments en que vaig posar fins i tot les mans al terra per ajudar-me a pujar, la veritat és que pujava bastant dret, per sort les vistes que es veien valien la pena.

Vaig pensar que un cop a dalt la carena ja podríem avançar una mica més, ja que havíem perdut molt de temps a la pujada, però no va ser així, era una carena que no tenia cap camí definit i era bastant tècnica, hi havia molta vegetació que continuament et deixava regalets a les cames en forma d'esgarrapada i moltes pedres punxents que sobresortien per tot arreu, s'havia d'anar en compte a no fer una torcedura de peu, també es va fer molt llarga, semblava que no s'acabava mai, ara puja i ara baixa, fins que de cop et feien baixar per una baixada super radical que semblava que anaves esquiant, perquè patinaves tu i les pedres venien al teu darrera, vam tornar a donar a la mateixa pista i també hi havia un altre avituallament, aquest ja era el penúltim que trobaríem durant la cursa, foto de rigor i a continuar que ja faltava poc.

 

D'aquell avituallament vam sortir amb les forces renovades i amb moltes ganes d'arribar al següent, que estava a cinc quilòmetres, era tot en baixada, en aquella baixada si que es podia córrer molt més bé i ja no vam parar fins al següent punt, només era qüestió d'anar seguint el sender de gran recorregut (GR) que hi havia, vaig arribar molt content a l'últim avituallament, ja només em faltava quatre quilòmetres per arribar i ens van dir que tot era una pista molt bona i de fàcil córrer, així ho vaig fer, ens vam posar les piles el company amb qui anava, l'Agustí de Balaguer i jo, no vam parar de córrer fins a arribar, conjuntament amb nosaltres també van arribar un altre noi i una noia de Les Avellanes, vam fer una arribada triomfal.

En arribar vaig mirar el rellotge que indicava el temps que duia i al final ho vaig acabar amb 5 hores 53 minuts, dins les previsions que havia fet.

Per acabar només volia dir que qui vulgui el track de la cursa el pot trobar a www.wikiloc.com amb el mateix nom d'usuari que el blog, de totes maneres poso el link.

Track TRAIL VALL D'AGER

En aquest enllaç podreu comprovar que el desnivell positiu total no és de 2500 metres com ens van dir l'organització, sinó que és de gairebé 2050 metres.